Doncs des d’un lloc que pretén ser un espai d’emmagatzematge a partir del qual reflexionar i mirar, sobretot, l’entorn més proper, allò més petit i més constant.
Partint del feminisme, en el sentit més ampli del terme; per analitzar i trobar allò que fa que les nostres societats patriarcals divideixin els seus individus, com a mínim, en dues cares d’un mateix full. Parteixo d’una mirada amb perspectiva de gènere, amb la intenció final i vital d’eliminar aquests gèneres i aconseguir l’equitat real.
Utilitzant un llenguatge no sexista i inclusiu, i això per a mi vol dir parlar “en femení” quan em refereixo al conjunt, a allò general, perquè entenc que parlo de persones[1]. I obvio la moderna utilització constant del femení i el masculí en cada frase… ho trobo cansat i absurd.
Així que parlaré en femení i dels temes que trobi interessants i de la manera com em vingui de gust.
En quatre paraules us comento en quins apartats construeixen aquest espai, i així us estalvio l’esforç d’interpretar els títols dels menús:
notícies ___ recull d’històries trobades, bàsicament, als mitjans de comunicació i que mostren la situació de les dones, sovint negativa i de vegades esperançadora.
subtileses ___ allà on estirar del fil del dia a dia. L’espai on situar aquelles mostres, aquelles maneres de fer que adoptem sovint sense adonar-nos de què ho fem. Allà on deixaré anar la meva opinió sobre el (meu) entorn per mostrar el com jo veig els nusos que conformen el sistema i que el permeten oprimir-nos “subtilment”
altres ulls ___ recull d’històries que no són clarament notícia, sinó més aviat opinions personals d’altres
conceptes ___ un petit glossari personal (que m’agradaria anar ampliant a partir de les vostres suggerències o dubtes)
mantres ___ petites pinzellades a través de les quals intentar arribar a un major empoderament femení (el col·lectiu masculí no té perquè sentir-se exclòs d’aquests intents ja que en certa manera, segur que també el pot portar a la reflexió i d’aquí aneu a saber fins a on)
malsendreços___ una mica de tot. Seguint amb la idea del camí, aquí vaig deixant rastre de part d’allò que em fa ser on sóc
estanteria— part de la meva bibliografia “feminista” bàsica
calaix per a endreçar— enllaços a vídeos, a articles, a opinions, etc…
reflexos— referents d’aquest mirall que tant costa trobar i que està format d’aquelles dones públiques que han estat valentes, precursores, inventores, destacables, històriques… i que ens serveixen per visualitzar aquella realitat que el sistema vol amagar i que per això mateix hem d’intentar que no ho aconsegueixi. No som vençudes, així que encara tenim veu!
ments en les que recolzar-se— bàsicament noms, ments de persones que parlen i han parlat amb perspectiva i coneixement… ments que ajuden a anar més enllà, a recolzar-se per prendre impuls davant del dubte i a través del dubte.
passadissos— enllaços a espais que em semblen interessants, pel motiu que sigui; i en diferents nivells (és un recull, ni una llista ni una jerarquització)
test de Bechdel ___ espai on podrem jugar a analitzar diverses obres culturals (pel·lícules, sèries, obres de teatre, etc) per tal de trobar si estan creades o no, a partir d’una mirada exclusivament masculina.
passen el test— llista de resultats d’aquelles que sí passen el test de Bechdel
no passen el test— llista de resultats d’aquelles que no passen el test de Bechdel
[1]Aquesta pràctica, que en escrits se’m fa molt fàcil, porto força temps intentant aplicar-la al meu dia a dia, i us confesso que costa molt més del que imaginava. Això sí, quan ho aconsegueixo, m’encanta veure les cares d’estranyesa, sobretot per part del sexe masculí, quan arrel d’aquest ús del llenguatge en femení passen a sentir-se l’excepció en el discurs… és una sensació ben curiosa, aquesta d’haver de ser anomenada expressament per saber que es refereixen a tu o al teu sexe (i les dones ho hem acceptat amb tanta naturalitat!)
_______ 